LLUENTÓ‎ > ‎

Els amics de LLuantó

LLuantó, el petit Far de la Mediterrània té ganes d'aprendre a ballar i des del seu lloc al costat del mar coneixerà molts amics amb qui aprendrà moltes històries, i també l'ajudaran a complir el seu somni: descobrir com ho pot fer per ballar.
Els nens i nenes de Belluguets l'ajudaran en aquesta tasca i amb ell aprendran i coneixeran aquests personatges i les danses que s'hi relacionen.

En LLuantó és un petit far molt inquiet i després d'haver descobert que ell també té una manera pròpia de ballar, amb la seva llum, vol conèixer altres coses. A través dels amics que el visiten pot conèixer moltes històries però ell també té una manera de descobrir-ne més. I és que amb la seva llum arriba mooolt llunt a l'horitzó, i pot veure altres països, altres nens i nenes que dansen i conèixer altres cultures. De mica en mica, en aquest apartat del web també els podeu conèixer vosaltres.

Un tronc que parla?

26 de des. 2010, 0:15 publicada per Mediterrania Dansa   [ actualitzat el 25 de febr. 2014, 12:34 ]

En LLuantó era al seu lloc habitual quan de sobte un vespre va sentir un " aaaachimmm!", era algú que estava refredat? De fet no era difícil perquè ja erem els vols de Nadal i feia fred.
Després va veure un tronc, amb barretina i tremolant...
- Tu qui ets? li va dir el petit far.
- Sóc un tió, que ja s'acosta Nadal i miro de si algun nen o nena em troba per anar a escalfar-me a casa seva.
- Tu? Però si et troben et cremaran al foc! - li va contestar LLuantó.
- Que no! Jo no sóc una soca com les altres. Vinc d'una família amb molta història i sóc un tió màgic. Pels vols de Nadal, si em donen cops de bastó cago regals, llaminadures i moltes altres coses.

- Au va! i vols que m'ho cregui?
- Doncs t'ecplicaré la història de l'origen de la meva família:

" En Faust i la Merli eren un nen i una nena que moooolt temps vivien en un mas amb els seus avis i pares. Un dia tot jugant al paller varen sentir un estornut i varen veure amb sorpresa que era una soca que estava entre la llenya que estava refredada. La soca els va demanar ajuda:

- Podrieu abrigar-me? Tinc tanta fred!

Els nens la varen posar a la vora del foc, dins de casa i varen quedar bocabadats quan la soca els va explicar:

- Sóc una soca d'olivera que té moooolts anys, i ja vaig escalfar el nen Jesús quan va néixer. Des de llavors que el nen Jesús em va donar un do. Si m'abrigueu i em doneu menjar fins Nadal, llavors la nit de Nadal em doneu cops de bastó veureu què passarà.

Ells varen quedar tot estranyats de la història, però aixi ho van fer. I la nit de Nadal varen demanar al seu avi que els anés a buscar uns bastons. Quan van començar a picar la soca, ella va començar a cagar de tot: atmelles, turrons, avellanes, figues seques, mel...

- Ostres! I això ho pots fer cada dia?- li van preguntar els nens que estaven molt contents amb totes aquelles llaminadures.
- No, rar m'heu de guardar a les golfes i fins l'any que vé no hi tornaré. . va contestar la soca.

I així ho van fer. I l'any següent quan la van anar a buscar es vantrobar amb molts tions petits, que eren els fills d'aquella soca i que tenien el mateix do. I els varen repartir entre els seus amics perquè tots pogessin tenir un tió màgic per Nadal."



- Saps LLuantó, aquesta soca era l'àvia, de la meva besàvia...., per tant jo vinc duna família molt antiga i tinc el mateix do.
- Ostres tió! Doncs si et quedes aquí al costat meu fins dissabte, quan venen els nens i nenes a ballar al meu voltant, no pateixis que de ben segur que et portaran a casa... Queda't amb mi i passarem l'estona junts i de passada et poses al meu costat pr escalfar-te una mica.
- Grácies LLuantó! - va contestar-li el tió!


Doncs sabeu... aquest tió el varen trobar els Belluguets de la Mediterrània Dansa. I estava tant content de veure'ls ballar que va cagar durant l'espectacle de Nadal. Perquè tots els nens s'havien portat mooolt bé.

La sirena i el pastor

5 de des. 2010, 0:41 publicada per Mediterrania Dansa   [ actualitzat el 25 de febr. 2014, 12:34 ]

Un dia a l’alba el petit far ja estava a punt de posar-se a dormir després de la feinada de la nit quan va sentir una cançoneta molt dolça que venia del mar.-         Qui canta?  Es va preguntar.

I mirant cap a les roques més agoserades, aquelles que es fiquen dins les aigües més braves, va veure sentada una sirena. Era dolça com la seva cançó, amb cabell llarg i ros com un fil d’or. La seva cua penjava per les roques i sacsejava l’aigua amb moviments ondulats al ritme de la cançó.

La cançó deia alguna cosa així com: “ si sabessis el mar com és bonic....”

-         Hola sirena! – la va saludar Lluantó.

-         Bon dia Lluantó – li va contestar ella.

-         Quina cançó més melancólica que cantes! Estàs trista?

-         Una mica Lluantó, perquè tinc un amor imposible. Veus allà a dalt la carena? Veus que hi ha una silueta? Doncs és un pastor que m’escolta cada matí quan canto i n’estic enamorada... – va explicar-li la sireneta.

-         I ell què diu? – va preguntar en Lluantó.

-         Doncs no ho sé. Que li podries preguntar?

El petit Far va fer un xiulet com els dels pastors per cridar el pastor que mirava el mar des de la carena, i amb el seu llum li va picar l’ullet.

-         Hola pastor! Què escoltes?

-         El mar i les cançons d’una sirena que em té el cor robat. – va contestar el pastor.

-         Ella també et veu des d’àllà i també t’estima, no hi podrieu fer res? – va preguntar el far un xic amoïnat per aquest problema no massa fácil de resoldre.

-         Lluantó – va dir el pastor- el final d’aquesta història ja la sabem, i en Joan Maragall en va fer una poesia i Enric Morera una sardana que és l’himne de l’Empordà. Mira:

“Cap a la part del Pirineu,

vora els serrats i arran del mar

s’obre una plana riallera,

n’és l’Empordà !

Digueu, companys, per on hi aneu ?

digueu, companys, per on s’hi va ?

Tot és camí, tot és drecera,

si ens dem la mà !

Salut, salut noble Empordà !,

Salut, salut palau del vent !

portem el cor content, i una cançó !

Pels aires s’alçarà,

pels cors penetrarà,

penyora es-nirà fent de germanor

una cançó !

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,

a dintre de la mar hi ha una sirena.

Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,

ella canta a les nits de lluna plena.

Ella canta: “Pastor em fas neguit”

Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”

“Si sabessis el mar com és bonic !”

“Si veiessis la llum de la carena !”

“Si hi baixessis, series mon marit !”

“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”

“Si sabessis el mar com és bonic !”

“Si veiessis la llum de la carena !”

La sirena es feu un xic ençà,

un xic ençà el pastor de la muntanya,

fins que es trobaren al bell mig del pla,

i de l’amor plantaren la cabanya:

fou l’Empordà !


En Lluantó va aprendre que a vegades, encara que les coses són molt difícils, i semblen imposibles, si cadascú posa una mica de la seva part sempre ens podem entendre i construir junts quansevol cosa que ens proposem.

En Patufet explica la seva història

22 d’oct. 2010, 23:40 publicada per Mediterrania Dansa   [ actualitzat el 25 de febr. 2014, 12:34 ]

És el primer personatge que arriba caminant fins on està el petit Far de la Mediterrània. Quan en Patufet aixeca el cap i veu aquells Far tant gran li diu:
- Uf! ets molt gran LLuantó, tot al contrari que jo.
I va continuar explicant:
- Si fós tant gran com tu no em passarien totes les coses que em passem...
- I què et passa Patufet? li va contestar LLuantó amb un mig somriure perquè ja havia sentit a parlar abans d'en Patufet.
- Doncs mira, t'explicaré la meva història:

Un dia, la mare, metre cuinava, es va adonar que necessitava una mica de safrà.

Jo li vaig demanar que em deixés anar a la botiga a comprar-ne, però la mare no volia que hi anés tot sol perquè, com que era tant petitet, tenia por de que la gent no em veiés i em trepitgés. Li vaig repetir tantes vegades que la volia ajudar que finalment la mare va deixar que anés a comprar tot sol.

Molt content, vaig agafar el cistell i  vaig anar a la botiga del Sr. Joaquim.

Mentre caminava, anava cantant aquesta cançoneta tant fort com podia, per a que els que passessin pel meu costat, s'adonessin de què era allà:

Patim patam patum, homes i dones del carrer,

Patim patam patum, no trepitgeu en Patufet

Al  cap d'una estona, vaig a tornar a casa molt satisfet amb el safrà i va preguntar si podia portar el dinar al pare, que treballava al camp.

Després d'insistir molt, la vaig tornar a convèncer per a què em deixés sortir sol. Amb el cistell del dinar, vaig marxar cantant la meva cançoneta

Patim patam patum, homes i dones del carrer,

Patim patam patum, no trepitgeu en patufet

De cop i volta, quan passava per un camp de cols, va començar a ploure! Per a que no es mullés el dinar, em vaig refugiar  a sota d'una gran col i em vaig quedar adormit de tant esperar. Però resulta que no vaig veure que a prop, un bou molt gros i golafre estava pasturant.Ja pots comptar quan va veure aquelles cols tant grans, sense pensar-s'ho dues vegades, va començar a menjar-se-les d'una en una, i sense adonar-se'n, d'un sol mos es va menjar les cols, el cistell i a mi que encara dormia!

Quan el pare va tornar a casa, molt estranyat va preguntar a la mare perquè no li havia portat el dinar tal com feia cada dia.

La mare li va explicar que en Patufet havia sortit feia molta estona per portar-li el dinar al camp; els dos es van preocupar molt perquè  no m' hagués passat  res, i van sortir corrents a buscar-me.

Patufeeeet, Patufeeeet, on eeeets, on eeeets...?? -cridaven- on eeeets, Patufeeeet? Patufeeeet!!

Pel camí, van trobar el bou, i em van sentir  que els contestava des de la panxa de l'animal la única cosa que se'm va acudir contestar:

Sóc a la panxa del booooou...., on no hi neva ni ploooooou!

Als meus pares només se'ls va acudir donar moltes cols al bou perque a veure si així em faria sortir.  El bou, havia menjat tantes i tantes cols, que es va tirar un pet,i vaig sortir disparat.Els seus pares que l'estaven esperant al costat del bou, van anar corrents a fer-me molts petons i abraçades. Estaven orgullosos de tenir un fill tant valent.




- Quina història tant interessant, Patufet, va dir-li en Far. Ets molt petit, però malgrat això t'has empescat aquesta cançoneta per poder anar sol pel carrer i que no et trepitgin. Ara sí que veig que ets valent!

- I tú, LLuantó? Tant gran i fort sí que ets valent!
- Sí, això diuen, però jo voldria ballar, i com que sóc així, no podré mai.
- Tu també has de trobar la teva manera de ballar, LLuantó! Mira, jo t'ensenyaré a ballar amb la meva cançoneta, a veure si la cantes amb mi:

Patim patam patum, homes i dones del carrer,

Patim patam patum, no trepitgeu en patufet





1-3 of 3