LLUENTÓ‎ > ‎Els amics de LLuantó‎ > ‎

En Patufet explica la seva història

22 d’oct. 2010, 23:40 publicada per Mediterrania Dansa   [ actualitzat el 25 de febr. 2014, 12:34 ]
És el primer personatge que arriba caminant fins on està el petit Far de la Mediterrània. Quan en Patufet aixeca el cap i veu aquells Far tant gran li diu:
- Uf! ets molt gran LLuantó, tot al contrari que jo.
I va continuar explicant:
- Si fós tant gran com tu no em passarien totes les coses que em passem...
- I què et passa Patufet? li va contestar LLuantó amb un mig somriure perquè ja havia sentit a parlar abans d'en Patufet.
- Doncs mira, t'explicaré la meva història:

Un dia, la mare, metre cuinava, es va adonar que necessitava una mica de safrà.

Jo li vaig demanar que em deixés anar a la botiga a comprar-ne, però la mare no volia que hi anés tot sol perquè, com que era tant petitet, tenia por de que la gent no em veiés i em trepitgés. Li vaig repetir tantes vegades que la volia ajudar que finalment la mare va deixar que anés a comprar tot sol.

Molt content, vaig agafar el cistell i  vaig anar a la botiga del Sr. Joaquim.

Mentre caminava, anava cantant aquesta cançoneta tant fort com podia, per a que els que passessin pel meu costat, s'adonessin de què era allà:

Patim patam patum, homes i dones del carrer,

Patim patam patum, no trepitgeu en Patufet

Al  cap d'una estona, vaig a tornar a casa molt satisfet amb el safrà i va preguntar si podia portar el dinar al pare, que treballava al camp.

Després d'insistir molt, la vaig tornar a convèncer per a què em deixés sortir sol. Amb el cistell del dinar, vaig marxar cantant la meva cançoneta

Patim patam patum, homes i dones del carrer,

Patim patam patum, no trepitgeu en patufet

De cop i volta, quan passava per un camp de cols, va començar a ploure! Per a que no es mullés el dinar, em vaig refugiar  a sota d'una gran col i em vaig quedar adormit de tant esperar. Però resulta que no vaig veure que a prop, un bou molt gros i golafre estava pasturant.Ja pots comptar quan va veure aquelles cols tant grans, sense pensar-s'ho dues vegades, va començar a menjar-se-les d'una en una, i sense adonar-se'n, d'un sol mos es va menjar les cols, el cistell i a mi que encara dormia!

Quan el pare va tornar a casa, molt estranyat va preguntar a la mare perquè no li havia portat el dinar tal com feia cada dia.

La mare li va explicar que en Patufet havia sortit feia molta estona per portar-li el dinar al camp; els dos es van preocupar molt perquè  no m' hagués passat  res, i van sortir corrents a buscar-me.

Patufeeeet, Patufeeeet, on eeeets, on eeeets...?? -cridaven- on eeeets, Patufeeeet? Patufeeeet!!

Pel camí, van trobar el bou, i em van sentir  que els contestava des de la panxa de l'animal la única cosa que se'm va acudir contestar:

Sóc a la panxa del booooou...., on no hi neva ni ploooooou!

Als meus pares només se'ls va acudir donar moltes cols al bou perque a veure si així em faria sortir.  El bou, havia menjat tantes i tantes cols, que es va tirar un pet,i vaig sortir disparat.Els seus pares que l'estaven esperant al costat del bou, van anar corrents a fer-me molts petons i abraçades. Estaven orgullosos de tenir un fill tant valent.




- Quina història tant interessant, Patufet, va dir-li en Far. Ets molt petit, però malgrat això t'has empescat aquesta cançoneta per poder anar sol pel carrer i que no et trepitgin. Ara sí que veig que ets valent!

- I tú, LLuantó? Tant gran i fort sí que ets valent!
- Sí, això diuen, però jo voldria ballar, i com que sóc així, no podré mai.
- Tu també has de trobar la teva manera de ballar, LLuantó! Mira, jo t'ensenyaré a ballar amb la meva cançoneta, a veure si la cantes amb mi:

Patim patam patum, homes i dones del carrer,

Patim patam patum, no trepitgeu en patufet





Comments