LLUENTÓ‎ > ‎Els amics de LLuantó‎ > ‎

La sirena i el pastor

5 de des. 2010, 0:41 publicada per Mediterrania Dansa   [ actualitzat el 25 de febr. 2014, 12:34 ]

Un dia a l’alba el petit far ja estava a punt de posar-se a dormir després de la feinada de la nit quan va sentir una cançoneta molt dolça que venia del mar.-         Qui canta?  Es va preguntar.

I mirant cap a les roques més agoserades, aquelles que es fiquen dins les aigües més braves, va veure sentada una sirena. Era dolça com la seva cançó, amb cabell llarg i ros com un fil d’or. La seva cua penjava per les roques i sacsejava l’aigua amb moviments ondulats al ritme de la cançó.

La cançó deia alguna cosa així com: “ si sabessis el mar com és bonic....”

-         Hola sirena! – la va saludar Lluantó.

-         Bon dia Lluantó – li va contestar ella.

-         Quina cançó més melancólica que cantes! Estàs trista?

-         Una mica Lluantó, perquè tinc un amor imposible. Veus allà a dalt la carena? Veus que hi ha una silueta? Doncs és un pastor que m’escolta cada matí quan canto i n’estic enamorada... – va explicar-li la sireneta.

-         I ell què diu? – va preguntar en Lluantó.

-         Doncs no ho sé. Que li podries preguntar?

El petit Far va fer un xiulet com els dels pastors per cridar el pastor que mirava el mar des de la carena, i amb el seu llum li va picar l’ullet.

-         Hola pastor! Què escoltes?

-         El mar i les cançons d’una sirena que em té el cor robat. – va contestar el pastor.

-         Ella també et veu des d’àllà i també t’estima, no hi podrieu fer res? – va preguntar el far un xic amoïnat per aquest problema no massa fácil de resoldre.

-         Lluantó – va dir el pastor- el final d’aquesta història ja la sabem, i en Joan Maragall en va fer una poesia i Enric Morera una sardana que és l’himne de l’Empordà. Mira:

“Cap a la part del Pirineu,

vora els serrats i arran del mar

s’obre una plana riallera,

n’és l’Empordà !

Digueu, companys, per on hi aneu ?

digueu, companys, per on s’hi va ?

Tot és camí, tot és drecera,

si ens dem la mà !

Salut, salut noble Empordà !,

Salut, salut palau del vent !

portem el cor content, i una cançó !

Pels aires s’alçarà,

pels cors penetrarà,

penyora es-nirà fent de germanor

una cançó !

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,

a dintre de la mar hi ha una sirena.

Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,

ella canta a les nits de lluna plena.

Ella canta: “Pastor em fas neguit”

Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”

“Si sabessis el mar com és bonic !”

“Si veiessis la llum de la carena !”

“Si hi baixessis, series mon marit !”

“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”

“Si sabessis el mar com és bonic !”

“Si veiessis la llum de la carena !”

La sirena es feu un xic ençà,

un xic ençà el pastor de la muntanya,

fins que es trobaren al bell mig del pla,

i de l’amor plantaren la cabanya:

fou l’Empordà !


En Lluantó va aprendre que a vegades, encara que les coses són molt difícils, i semblen imposibles, si cadascú posa una mica de la seva part sempre ens podem entendre i construir junts quansevol cosa que ens proposem.
Comments