HISTÒRIC PROJECTES

Aquí teniu exposats els dos projectes formatius més importants que s'han portat a terme a la Mediterrània Dansa en l'àmbit formatiu a més dels tallers anuals de dansa tradicional.

RECORDANT EN PATUFET (2007)
Com tots els espectacles de Mediterrània Dansa, aquest també té com a base un testimoni històric, costum o tradició al voltant de la cultura catalana. En aquest cas: En Patufet
Qui de nosaltres no recorda la famosa cançó 
“Patim patam patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet!” ; emmarcada en un conte i un personatge entremaliat i minúscul que va ser protagonista de la primera revista en català per a infants.
Aquesta revista tenia com a tasca principal l’educació i la formació dels infants en valors cívics i ètics, i aconseguí fer-la entre els anys 1904 i 1939, moment en que s’aturà per la guerra.

Es tracta doncs d’un projecte d’espectacle-taller, és a dir, s’inicia amb una activitat formativa per a nens de diferents grups i municipis que culmina amb el muntatge d’un espectacle dedicat a la tradicional revista “En Patufet”, titulat "
Recordant en Patufet”, que unirà el treball fet amb cadascun dels grups. Els nenes i nenes podran tenir entre 3 i 12 anys.
Aquest projecte de formació per a nens i nenes en l’àmbit de la dansa i la cultura tradicional té dos objectius :
L’aprenentatge bàsic de les danses tradicionals catalanes i les històries o llegendes de les quals deriven.
El coneixement de la revista “En Patufet” com a part de la història de la cultura catalana i antecedent de les revistes infantils més actuals en la nostra llengua.

Durant la formació, entre el 6 d’octubre i el 16 de desembre, els participants varen realitzar diferents activitats encaminades a participar en el muntatge d’un espectacle de dansa conjunt que es va presentar amb altres grups que participen d’una manera simultània al projecte i que varen ser principalment:

- L’aprenentatge d’una dansa tradicional per a presentar-la a l’espectacle “Recordant en Patufet”
- La realització d’una secció de la revista “Recordant en Patufet” relacionada amb l’espectacle de dansa.
- La participació en l’estrena de l’espectacle “Recordant en Patufet” i una activitat lúdica conjunta amb tots els nens i nenes que intervenen al projecte.

La formació va estar dirigida per integrants de Mediterrània Dansa de Figueres que han realitzat el muntatge del projecte, les coreografies i les sessions pedagògiques en relació als objectius marcats.
Un cop estrenat l’espectacle "Recordant en Patufet", el 16 de desembre de 2007 al matí al Teatre Jardí de Figueres, els ajuntaments que han participat al projecte han pogut demanar que l’espectacle es representi al seu municipi.
Els municipis que han format part d’aquesta iniciativa són: 
El Far d’Empordà, Ventalló, Avinyonet de Puigventós, Vilabertran Figueres.

Una part del projecte ha estat patrocinat per la Fundació Caixa de Catalunya, el Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya i també s’ha comptat amb la col·laboració dels ajuntaments implicats. L’Ajuntament de Figueres ha cedit el Teatre Jardí per a l’estrena de l’espectacle.

Aquí teniu la revista presentada per a l’estrena de l’espectacle









ESTRENA MARINER














REVISTA





















EL MARINER DE SANT PAU ( 2003)

Aquesta és la llegenda a partir de la qual Mediterrània Jove, l'any 2003,  va estrenar el seu primer espectacle en la mateixa línia del cos de dansa. Una nova experiència que els va permetre integrar, actualment, aquest grup.

Fa molts i molts anys, un mariner vivia a l’Empordà i feia viatges mar enllà fins a Mallorca. La seva família l’esperava impacient quan tornava de la mar per disfrutar les hores de lleure tots plegats.

Però un dia, tot es va capgirar. Quan era mar endins, el cel s’enfosquí com les entranyes d’una balena i un vent huracat començà a sacsejar amb furia la nau. Tot invocant a la verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau se li feia miques.

Quan arribà a port, veié desesperat com la mar havia arrasat la seva casa i s’havia endut tots aquells que estimava.

Sol i trist, va agafar l’unic objecte que li quedava: un rem, i decidí allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú no coneixés què era el rem que duia amb ell.

Era la tardor i les fulles des arbres començaven a caure quan va arribar a Banyoles. Les noies filaven vora el llac, semblaven bona gent, però quan va veure l’aigua del llac, va recordar-li massa la seva antiga llar i va decidir marxar.

Tot caminant i buscant un lloc on quedar-se, ja era prop de nadal i va decidir parar-se a Besalú. Els nois i noies del poble jugaven a la plaça, estàven contents, i fins i tot el convidaren a afegir-s’hi. Però quan preguntà a una noia si sabia què era l’objecte que portava i li va dir que era un rem, va decidir seguir el seu camí.

Mirant les serralades, va atravessar boscos i prats i arribà a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i  quan va veure un grup de gent reunida en un dels barris d’Olot es va parar. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del triai. Tot i que els va trobar bona gent i acollidors, quan va demanar a varies persones què era l’objecte que portava i una li va respondre: un rem. Va pensar que calia continuar el seu camí.

I va arribar a Sant Pau de Seguries. Des del primer moment s’hi sentí com a casa. Allà també estaven de festa, en una ermita aprop del poble. Ells si que van prendre el seu rem per un culler, que ès un pala per remenar el blat de moro. I allí es va quedar, va fer de pagès i va construir una masia que avui encara podem veure. La masia s’anomena: El mariner de Sant Pau